Calendari de les festes i fires més populars del territori durant l'any
HIVERN
EL NADAL
L'ESPERIT DE NADAL
Barcelona (Barcelonès)
Desembre
L'Esperit de Nadal és el capgròs encàrregat d'inaugurar tot un seguit de pessebres al centre de Barcelona i d'estrenar oficialment les festes nadalenques de la ciutat. Pertany a l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella i és la primera peça d’imatgeria festiva que ha adquirit l’entitat. va acompanyat d’un seguici format per un grup de músics amb instruments tradicionals catalans, que interpreten peces nadalenques, i dotze balladors d'un esbart barceloní que representen els mesos de l'any.
CARASSA DE BARCELONA
Barcelona (Barcelonès)
Dissabtes i diumenges durant la Fira de Santa Llúcia
La Carassa de Barcelona o de Nadal és una antiga tradició recuperada que en l'actualitat forma part de la imatgeria festiva de la ciutat de Barcelona. La figura d'animació desfila durant els dissabtes i diumenge durant la Fira de Santa Llúcia a les dotze del migdia, on acompanyada de la música d'una formació de grallers escup caramels a la mainada. També surt amb motiu de la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs.
L'HOME DELS NASSOS
Barcelona, Tarragona, Valls, Terrassa...
31 de desembre
L’Home dels Nassos és un personatge mitològic català, imaginari, no real i a voltes sinestres que es fa creure a la canalla que apareix l’últim dia de l’any. Se’ls diu que aquest dia surt ‘’un home que té tants nassos com dies té l’any’’. Els infants no entenen aquest joc de paraules i, inoccents, pensen amb un personatge estrafolari amb 365 nassos al cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar.
CAVALCADA DELS REIS D'ORIENT
Lleida, Sant Vicenç dels Horts, Calonge, Maó...
5 de gener
El dia 5 de gener arriben Ses Majestats els Reis Mags d'Orient. Diverses colles geganteres d'arreu de Catalunya, de les Illes Balears o del País Valencià participen a la Cavalcada de Reis amb els gegants o bé només els propis geganters i grallers. Són exemples de la participació de gegants a les cavalcades de Lleida o Maó i exempla de participació de la colla gegantera a Sant Vicenç dels Horts.
Cal dir que hi ha colles que participen a l'arribada dels reis o dels patges, fins i tot, hi ha alguna que dóna les cartes.
GENER
LES PRIMERES TROBADES
Argentona, Sant Vicenç de Montalt, Vila-seca...
Durant el gener
Són molts les poblacions que celebren la seva Festa Major d'hivern en honor a Sant Julià, Sant Antoni, Sant Sebastià i Sant Vicenç entre d'altres. Així, durant les activitats de les festes hi destacen les primeres trobades geganteres de l'any.
SEGUICI DE LES BASÍLIQUES DE LA BARCELONA ANTIGA
Barcelona (Barcelonès)
Dissabte més proper al 10 de gener
El Seguici de les Basíliques de la Barcelona Antiga, és un acte que vol rememorar les antigues processons i desfilades que tenien lloc entre les Basíliques de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi. La més important d’elles va ser l’any 1601 en motiu de la canonització de Sant Raimon de Penyafort, que té la seva diada el 10 de gener. Per aquest motiu, el Seguici té lloc el dissabte més proper a aquesta data.
GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA
Valls (Alt Camp)
Últim diumenge de gener
Des de l'any 1982 la ciutat de Valls celebra la Gran Festa de la Calçotada que dóna l'inici a la temporada dels calçots. La festa porta cada any a la ciutat milers de persones amb ganes de gaudir d'aquesta menja senzilla i exquisida. Al migidia té lloc la tradicional cercavila on participen diversos gegants, capgrossos i bestiari festiu.
FEBRER
FESTES DE SANTA EULÀLIA
Barcelona (Barcelonès)
Al voltant del 12 de febrer, diada de Santa Eulàlia
Les Festes de Santa Eulàlia, basades en la figura d'una llengedària jove que amb els anys ha esdevingut copatrona de Barcelona, són la Festa Major d'hivern de Barcelona. Les festes de Santa Eulàlia de Barcelona giren al voltant de la figura d'aquesta dona jove que, gràcies als seus valors, fou elevada a la categoria de divinitat i, en aquesta condició, esdevingué protectora de la ciutat de Barcelona.
La celebració de les Festes de Santa Eulàlia ha tingut una evolució complicada a causa principalment de la seva coincidència amb el Carnaval. A partir de 1986, se li dóna un sentit diferent i es comença a configurar el model actual per convertir-la en la Festa Major d’hivern de la ciutat. L’any 1998, l’estrena de la gegantona Laia i l’ampliació de la programació, acaben de donar un impuls definitiu a la festa.
Tots els actes s'ordenen al voltant del cap de setmana més proper al 12 de febrer. El dia 12 de febrer, dia central de la celebració, de bon matí a la Cripta de la Catedral té lloc el Cant de Laudes i els Goigs a Santa Eulàlia. Tot seguit, a l'Ajuntament un grup d'infants de la ciutat llegeixen el pregó de la Laia i l’alcalde posa al balcó el Penó de Santa Eulàlia (una reproducció de l’antiga bandera) mentre la banda de música de la guàrdia urbana, muntada i vestida de gala, interpreta els Segadors. Durant la tarda hi ha la Processó de les Laies, una passejada de totes les gegantes de Ciutat Vella. La cercavila recorre els principals carrers del barri i passa per davant la Baixada de Santa Eulàlia, on totes les gegantes fan una salutació a la imatge de la santa que hi ha en una capella de carrer i té lloc la ofrena floral. Les dues gegantes Eulàlia i Laieta (gegantes Nova i Vella de la Plaça Nova) fan el Ball de Santa Eulàlia. Es tracta d'un dels actes amb més encant de les festes. El carrer, anomenat Baixada de Santa Eulàlia perquè és on es creu que la santa va sofrir martiri, és molt estret, un fet que condiciona que l'acte no pugui ser multitudinari. Aquest dia també es reparteixen els pastissets de la diada, les Aspes de Santa Eulàlia. A la Catedral, té lloc l'ofici dedicat a santa Eulàlia i es ballen sardanes a la Plaça de Sant Jaume.
Divendres al vespre es fa els Protocols de l'Àliga, una processó que culmina amb el Ball de l'Àliga de Barcelona davant l'altar major de la Basílica de Santa Maria del Mar, un acte únic i que es remunta a una tradició del segle XVII.
El diumenge al matí s'acostuma a fer la Trobada de Gegants de Ciutat Vella i el Seguici de Santa Eulàlia. Els gegants de totes les colles geganteres de Barcelona es reuneixen en aquesta gran trobada a la plaça Reial per després integrar-se al Seguici de Santa Eulàlia, l’acte més antic i un dels més solemnes de la Festa Major d’hivern. La primera edició, que es va celebrar l’any 1983, va ser l’origen de les Festes de Santa Eulàlia contemporànies. La gegantona Laia i el Penó de Santa Eulàlia lideren la cercavila, seguits de l’Àliga, el Lleó i altres membres del bestiari històric i festiu. A continuació, encapçalats pels Gegants de la Ciutat, la resta de gegants, nans i gegantons concentrats a la plaça se sumen al seguici, que els portarà fins a la plaça de Sant Jaume. A les 12.30 h aproximadament se celebra el ball de la Laia, el de l’Àliga i el dels Gegants de la Ciutat i, per acabar, el Ball de Santa Eulàlia, a càrrec dels Gegants Nous de la plaça Nova.
A més s'hi fa el Correfoc de Santa Eulàlia, però amb la trobada de tabalers anomenda ''Els batecs de Santa Eulàlia'' i el correfoc infantil com actes prèvis, la diada castellera amb la participació de les colles castelleres barcelonines, les ballades de sardanes, la trobada de puntaires, la Mostra d'esbarts dansaires infantils i juvenils, la Ruta Eulàlienca, una passejada nocturna per els indrets i racons relacions amb la llegenda de Santa Eulàlia, i altres activitats enfocades a la quitxalla, com la Mostra de Gegantons d'Infantils i d'Escola i la seva trobada i ballada.
Anys enrere es feia la Mostra de bestiari festiu de Catalunya i una cercavila, però des del 2013, la ciutat de Barcelona acull un seguici festiu durant una setmana que acaba amb una passejada i una mostra de balls dels elements que formen la comitiva.
FESTES DE LA LLUM I FIRA DE L'AIXADA
Manresa (Bages)
Cap de setmana més proper al 21 de febrer
Les Festes de la Llum, un dels esdeveniments més importants de l’any a Manresa, recorda amb actes molts diversos un miracle que, a mitjans del segle XIV, va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera fent arribar l'aigua a la ciutat. Paralel·lament es celebra la Fira de l'Aixada, el Mercat Medieval de Manresa, on es fa ''Petites històries gegants'', un acte que cada any convida a dues o tres colles geganteres que fan ballar als seus gegants medievals en una mostra de balls.
FEBRER - MARÇ
CARNAVAL
Solsona, Vilanova i la Geltrú, Matadepera....
Del dijous gras al dimecres de Cendra
D’aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.
Solsona té un Carnaval que es caracteritza entre d'altres coses per l'aparació d'una família gegant, esborrejada, original, i coneguda a tot el repertori català. Els dies de Carnestoltes surten els Gegants Bojos del Carnaval solsoní i a de més es sumen a la festa d'altres gegants manotes i bestiari festiu de la comparsa.
A Vilanova i la Geltrú surten el dimarts del Vidalot a la tarda en una cercavila infantil i a la nit en la Rua del Vidalot, els Gegants de la Cuyna Vella, els gegants manotes del Carnaval de Vilanova i la Geltrú. Recuperats l'any 2009 per la FAC i la Colla de Geganters, són hereus d'una gegants estrenats l’any 1892 per la societat humorística “La Cuyna Vella”.
A de més són moltes les colles geganteres que participen a les rues de Carnaval dels seus pobles, que fins i tot, alguna vegada hi participen els gegants.
CARNAVAL BARCELONÍ
Barcelona (Barcelonès)
Arribo del Carnestoltes i Taronjada
Els gegants Vells de la Casa de la Caritat també són coneguts com a gegants del Carnestoltes perquè la primera referència que se’n té és de la participació en l’arribo del 1859. En aquell moment eren propietat de la Societat del Born, una de les entitats més actives en l’organització del carnestoltes barceloní d’aleshores. A més de publicar bans i tot de notes satíriques, l’agrupació organitzava una rua on se sap que hi havia un seguici amb diversos elements d’imatgeria festiva i alguns treballs molt espectaculars de comparseria efímera.
Actualment participen en l'Arribo del Carnestoltes i en la tradicional Taronjada.
LA QUARESMA
Maó, Valls, Ullastrell...
Durada compresa entre la fi del Carnaval i la Pasqua de Ressurrecció
La Quaresma és un periode de temps de prop de set setmanes de durada comprès entre la fi del Carnaval i la Pasqua de Resurrecció. La Quaresma, que comença Dimecres de Cendra i acaba Diumenge de Resurrecció, és un temps litúrgic destinat a preparar el cos i la ment per a la Pasqua, és a dir, per a l'arribada de la Primavera. Popularment, aquest interval de temps ha estat representat com una dona vestida amb ampla faldilla i set cames, sovint com una vella múrria i esquerpa amb un bacallà a les mans. A Catalunya s'anomena la "sarraïna" o la "Quaresma", mentre que a Mallorca en diuen sa "jaia Corema" i a Menorca "s'àvia Corema". Com a calendari casolà, arrencant-li cada divendres una de les set cames, serveix per a comptar el temps que queda per la Pasqua.
En el món geganter hi ha s'Àvia Corema, la geganta de Maó que surt durant aquestes festes i on cada setmana se li talla un dels set peus.
MARÇ
APLEC DE SANT MEDIR
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
3 de març
L'Aplec de Sant Medir és una trobada de caire festiu i gastronòmic que cada any es celebra, el 3 de març, a l'ermita de Sant Medir. El dia 3 de març és un dia de festa local a Sant Cugat, però si aquest dia cau en dissabte o diumenge, també hi acudeixen els santcugatencs que treballen fora o forasters. Des de l'any 2005, els Geganters de Sant Cugat, participen a la celebració pujant els gegants i gegantons a peu des del Monestir fins a l'ermita en un recorregut que dura unes 4 hores. Allà en l'esplanada de l'ermita els gegants fan una actuació amb altres entitats de cultura popular i tradicional.
FESTES DE SANT JOSEP ORIOL
Barri del Pi, Barcelona (Barcelonès)
Cap de setmana més proper al 23 de març
Les Festes de Sant Josep Oriol o Festa Major del barri del Pi de Barcelona es celebren cada any el cap de setmana més proper al 23 de març. Les festes es celebren durant tres dies i la majoria d'actes estan protagonitzats pels gegants del Pi, un dels més antics de Catalunya. Les celebracions, que s'efectuen des del 1995 gràcies a l'esforç de l'Assosació d'Amics dels Gegants del Pi i comerciants i veïns del barri, es realitzen en honor aquest sant barceloní, que nasqué i visqué a Ciutat Vella de la segona meitat del segle XVII. El barri que envolta l'Església de Santa Maria del Pi sempre ha tingut una veneració molt especial per la figura de Sant Josep Oriol, conegut amb el sobrenom de "el doctor pa i aigua" i de qui es diu que va destacar per la seva dedicació als malalts i als pobres, i per la seva austeritat.
El dissabte anterior a les festes s'escenifica el Retaule de Sant Josep Oriol, una representació teatral vuitcentista on s'explica algunes escenes de la vida del sant, des del seu bateig i fins a la seva mort.
El programa d'actes comença divendres i inclou el prególa remembrança del Miracle de les Monedes, que evoca un miracle atribuït al Sant que acaba amb el repartiment de monedes de xocolata entre el públic que hi assisteix, i una cercavila nocturna de la Família de Gegants del Pi, que va des de la plaça de Sant Josep Oriol fins a la plaça del Pi, on té lloc un Ball de Festa Major. Durant el recorregut es pengen els cartells dels atracaments d’en Perot lo Lladre de l'endemà.
Dissabte al matí hi ha la Passejada dels Oriols, els gegants ''homes'' de Ciutat Vella, per tal de fer l'ofrena floral a la figura del sant que hi ha a la Plaça de Sant Josep Oriol. Aquest acte és l'oposat a la Processó de les Laies, una cercavila de gegantes que sempre es fa per les Festes de Santa Eulàlia. A la Rambla, un grup d’infants recullen l’ofrena floral per portar-la fins al punt final del cercavila, la plaça Sant Josep Oriol, Patró del Barri del Pi i de Ciutat Vella. Els actes de dissabte al matí inclouen l'actuació de la secció infantil i juvenil de l'Esbart Català de Dansaires.
A la tarda té lloc els Atracaments del Perot lo Lladre, un dels actes més esperats de la festa. Es tracta de la sortida pels carrers del Barri del Pi, en forma de gegantó i acompanyat pel seu seguici de músics i de gent del poble, del famós bandoler català del segle XVII, Pere Roca Guinarda, més conegut per Perot Lo Lladre. Fill del poble d'Oristà, al Lluçanès, segons l'imaginari barceloní aquest bandoler va viure amagat en una cova que hi havia al carrer de Ciutat Vella que encara duu el seu nom. El gegantó Perot visita i "atraca" botigues del barri per robar els "duros" de xocolata i repartir-los entre el públic que l'acompanya a la cercavila. Mentrestant un singular personatge va narrant el retaule d’en Perot entre els assistents, que coregen: Perot Perot, el nostre lladregot!. Aquest dia també hi ha festival infantil amb xocolatada i cantada d'havaneres i rom cremat per a tothom.
L'endemà, diumenge al matí, es realitza la Trobada de Gegants i Bestiari, que té per amfitrions de les festes a la Família de Gegants del Pi, el Perot lo Lladre, en Mustafà Petit i el Lleó i la Mulassa de Barcelona. Hi participen els gegants del Districte de Ciutat Vella, gegants d'altres indrets de Barcelona i de la resta de Catalunya, i fins i tot alguna vegada de fora del principat. La cercavila transcorre pels carrers del Barri Gòtic i finaltizada a la plaça de Sant Josep Oriol amb els Balls de Gegants que conclou les festes. Diumenge també s'hi realitza una actuació castellera i falconera.
El dia 23, diada de Sant Josep Oriol, hi ha l'eucaristia concelebrada a la Basílica de Santa Maria del Pi en honor al sant.
PUJADA D'EN LLADREFAVES ALS PICAMOIXONS
Valls (Alt Camp) - Picamoixons, Valls (Alt Camp)
Dissabte més a prop al 19 de març
Picamoixons, un indret de Valls, celebra la seva Festa Major d'hivern en honor a Sant Josep, el cap de setmana posterior al 19 de març. Un dels actes destacats de la festa és la pujada d'en Lladrefaves als Picamoixons. Des del 2012 es celebra aquesta pujada dels Gegantons de Valls, una tradició datada de fa de més de 100 anys, quan cada festa major portaven el gegantó Lladrefaves a Valls caminant fins Picamoixons perquè ballés a la Festa Major de Sant Josep.
PRIMAVERA
SETMANA SANTA
TROBADA GEGANTERA
Súria (Bages)
Diumenge de rams
A Súria, la festivitat de Setmana Santa la obren els gegants. El diumenge de rams és tradicional que el poble bagenc s'ompli de gegants i capgrossos amb motiu de la Trobada Gegantera que la colla surienca. Habitualment hi ha gegants participants que llueixen palmes, ja que la trobada de gegants coincideix amb la celebració.
TROBADA GEGANTER
Vilafranca de Conflent (Conflent, Catalunya Nord)
Diumenge de resurrecció
El poble nordcatalà de Vilafranca de Conflent celebra les seves festes per a Pasqua. Un dels actes més destacats és la Trobada de Gegants que se'n fa el diumenge de resurrecció durant tot el dia. Són moltes les colles geganteres catalanes que es desplacen per participar-hi.
MARÇ - ABRIL
DIA DEL GEGANTER
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
Darrer cap de setmana o primers d'abril
Des de l'any 2003 la colla de Geganters de Vilafranca organitzen l'últim cap de setmana de març o els primers de l'abril el Dia del Geganter. L'esdeveniment pretén potenciar el fet geganter apropant el vessant històric i simbòlic d'aquestes peces d'escultura festiva de la ciutat. Sovint un dels actes més rellevants de la diada és la cercavila de la celebració que compta cada any amb una parella de gegants centenaris i/o històrics d'arreu de Catalunya.
ABRIL
TROBADA DE GEGANTS DE MATARÓ
Mataró (Maresme)
23 d'abril
Cada 23 d'abril, diada de Sant Jordi, s'hi celebra a Mataró la trobada de gegants, gegantes, gegantons, capgrossos i nans de tota la capital del Maresme, convidats per la Família Robafaves i els Nans de la ciutat.
FESTES DE PRIMAVERA
L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
Cap de setmana més proper al 23 d'abril
Les Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat, celebrades en plena diada de Sant Jordi i plenes d'actes participats per elements de la cultura popular i tradicional, s'han convertit en una de les principals celebracions d'aquesta renovada ciutat metropolitana.
La festa major de l'Hospitalet de Llobregat es celebrava fins als anys 1970 per Sant Roc, el 16 d'agost. En aquella àpoca havia estat una de les festes més importants del Pla de Barcelona, però entrà en decadència a causa d'una programació poc atractiva i de l'expansió de la vitalitat dels nous barris perifèrics, que anaven agafant protagonisme festiu en detriment del nucli històric. Així fou com a principis dels 1990 les Festes de Primavera esdevingueren la festa gran, la veritable Festa Major de l'Hospitalet de Llobregat.
Entre moltes activitats que es celebren en el marc de les Festes de Primavera hi destaquen els actes d'àmbit de cultura popular i tradicional: el Toc d'Inici, el Fabulari, una mostra d'imatgeria festiva i bestiari festiu popular que omple els carrers de l'Hospitalet de dracs, víbries, diables, gegants i altres éssers fantàstics, la Nit del Foc i la Tabalada, els Trabucaires, la Trobada de Puntaires, la Trobada de Gegants i Capgrossos i la Diada Castellera.
MAIG
FESTES DE MAIG
Badalona (Barcelonès)
Durant tot el maig, amb diada principal l'11 de maig
La ciutat de Badalona celebra les seves Festes de Maig en honor a Sant Anastasi. Segons els escrits més antics que s'han pogut trobar, les festes en honor de Sant Anastasi, que es celebren a Badalona des de mitjans del segle XVII, van ser impulsades per la Confraria que porta el seu nom i a causa de la institució del dia del Sant com a jornada festiva. Aquesta celebració, la més important en la vida dels badalonins durant més de dos segles, va anar perdent importància a les primeres dècades del segle XX. L'any 1940, enmig del trist paisatge de la postguerra, els membres de la Confraria van organitzar, la nit del dia 10 de maig, la primera Cremada del dimoni. Aquest acte es va convertir ràpidament en una tradició que, a més de ser l'autèntic motor de la recuperació de la festa és, des de llavors, un dels seus actes més importants.
Els actes prèvis a la Festa Major de Badalona estan dedicats als elements de cultura popular badalonins. Les activitats són l'Encén la metxa! i els jocs Forjadors de la Festa.
Els primers dies del mes i dies prèvis a la diada de Sant Anastasi hi ha la plantada del Dimoni i dels dimonis infantils, el Pregó de les Festes del Maig, el Toc d'Inici, la Diada Trabucaire, la trobada de Puntaires, la Festa del Badiu, la Diada Castellera infantil i la Nit del Mono entre d'altres.
De caràcter propi geganter durants aquestes dies hi ha la Cercavila Petita i el Badagegants. La Cercavila Petita té per objectiu mostrar els elements festius de la ciutat que poden ser portats per infants i fomentar la seva participació. El Badagegants és la Trobada Gegantera de Badalona, que cada any conviden gegants amb alguna cosa en comú. La trobada s'inicia amb la plantada de les figures a la plaça de la Vila, seguit d'una mostra de músiques de gegants. A mitja tarda comença la passejada de gegants pels carrers de Badalona per acabar a la plaça de la Plana. Allà té lloc la Mostra de Balls de Gegants amb la participació de les colles convidades i de la Colla de Geganters de Badalona.
La nit del dia 10, es convoca una multitudinària trobada a la plaça de la Vila i tot comença amb l’arribada de l'Àliga de Badalona que ofereix el seu ball majestuós i encapçala el seguici popular amb representació de totes les entitats i el bestiari tradicional. Després hom es dirigeix a la Rambla on la Colla de Diables de Badalona fa l’acte sacramental del Sant i d’aquí a la platja on la multitud gaudeix veient cremar el dimoni. En paral·lel, cada any s’organitza un gran castell de focs artificials que posa fi a aquesta intensa i apassionada celebració.
La Cremada del Dimoni és un acte directament vinculat a la veneració dels badalonins a sant Anastasi, un màrtir cristià nascut a Lleida que formava part de les legions romanes i que, a causa de les seves creences, fou executat conjuntament amb tres dels seus correligionaris a les platges badalonines. Es per això que, com si d’una venjança simbòlica es tractés, el dia 10 es fa una Cremada del Dimoni a la platja.
A l'endemà, 11 de maig, diada de Sant Anastasi s'hi celebra la seva festivitat l'ofici solemne, la baixada del sant i la passada, entre d'altres.
Al llarg de tot el mes hi han diferents activitats per tots els públics, com el Correfoc, la Nit dels Museus, els diferents concerts, la Diada Castellera, la Festa Indiana i la Festa de Baix a Mar i d'altres molts més actes.
Els Geganters de Badalona s'acomiaden de les festes amb Faldilles Enlaire, una ballada dels gegants de la ciutat on conviden un grup de cultura popular per gaudir d'una tarda ben entretinguda.
FESTA MAJOR DE MAIG
Lleida (Segrià)
Al voltant de l'11 de maig
La festa major de Lleida, una de les més matineres de les grans ciutats del Principat de Catalunya, ha sabut sempre combinar innovació i tradició, presentant any rere any un programa d’activitats de gran envergadura i adaptat a tots els públics i gustos imaginables.
Les Festes de Maig de Lleida, celebrades en honor a sant Anastasi almenys des de 1627, han esdevingut amb els anys la veritable Festa Major de la ciutat. Durant més d’un mes, Lleida està de festa amb els actes dedicats al patró, però també amb cicles d’activitats que han agafat dinàmica pròpia, com la Fira de Titelles, l’Aplec del Caragol o la Festa de Moros i Cristians, que també es celebren durant el mes de maig. De l’ampli programa d’activitats populars, destaca l’espectacular ofrena floral al patró i la batalla de flors que se celebren el dia 11 de maig, al matí i a la tarda respectivament.
Des que Lleida va declarar patró a sant Anastasi, la ciutat celebra la festa major pels volts de l'11 de maig. De l’ampli programa d’activitats populars, ressalta el conjunt d'actes que tenen lloc l'11 de maig, dia de sant Anastasi i festa local, i el cap de setmana més proper, abans o després del dia central.
La festa s'estructura al voltant de l'11 de maig. dia de Sant Anastasi. Al matí té lloc l’anada a ofici, des de la Paeria fins a la Catedral. La comitiva està encapçalada pels Macers, la Bandera de la ciutat, les Pubilles, els Heralds i Signífers, les Trampes i el Penó, tots ells acompanyats per la Banda Municipal i els Gegants de Lleida. L'ofici és solemne i cantat i acaba amb el cant dels “Goigs en lloança a Sant Anastasi”.
En acabar l'ofici, la imatge de Sant Anastasi surt de la Catedral i és acollida per una ballada conjunta de tots els elements dels seguici. Tot seguit comença la processó amb el Ball de Diables, el Ball de Bastons, el Ball de Cavallets, els Gegants, la Corporació Municipal, la Banda Municipal, els Ministrers, l’Àliga, els Castellers de Lleida i els càrrecs de la Festa de Moros i Cristians de Lleida,, els infants amb el vestit típic català en representació de les associacions cíviques i veïnals, les entitats de cultura popular i les cases regionals. La imatge és cada any duta per membres d'una entitat diferent fins la Plaça de Sant Joan, on té lloc l'ofrena floral per part de totes les entitats i ciutadans que ho desitgin. L'ofrena de les entitats comença una vegada s'ha fet l’ofrena de roses vermelles de la Pubilla.
A la tarda es fa la multitudinària Batalla de Flors, que es celebra a la rambla de Ferran, és un esdeveniment protagonitzat per un imponent grup de carrosses ornamentades, amb personatges famosos i polítics entre els tripulants, que lluiten aferrissadament amb el públic amb grans quantitats de confetti i serpentines.
Els actes de dissabte al vespre s'inicien al vespre, amb un gran correfoc que dóna pas al llançament d'un dels tres castells de focs que es disparen per festa major (el primer el dia del pregó, el segon dissabte i el tercer el del darrer dia de festes). El castell de focs és disparat al marge esquerre del riu Segre, i dona pas a la gran Revetlla, una gala musical que dura fins ben entrada la matinada. Les revetlles musicals de les Festes de Maig de Lleida porten la música més nova del mercat, amb artistes de primera fila en el sector del pop-rock.
El diumenge de festa major destaca per diversos motius. A la tarda es fa la Trobada de Gegants que cada any es celebra sota l'atenta mirada dels dos gegants de la ciutat, Marc Antoni i Cleopatra, una de les parelles de gegants més antigues de Catalunya (construïts el 1840). Les festes compten amb la presència constant del Marraco, una gran bèstia fantàstica semblant a un Drac, documentada des de 1670 i que amb la seva popularitat, sobretot entre els més petits, s'ha convertit amb un dels emblemes de la ciutat. També es celebra una Diada Castellera, amb l'actuació dels Castellers de Lleida i altres actes menors.
Un altre dels actes destacats és la ballada conjunta que fan, acabat el Castell de Focs del darrer dia de festes els gegants i el Marraco a l'Arc del Pont, aprop de l'edifici de la Paeria, un acte que serveix per posar punt i final a les celebracions.
FESTA MAJOR
Tàrrega (Urgell)
Al voltant del 14 de maig
El Ball de l'Eixida, una àliga única a Catalunya, lo Tossino, la Fira del Cóc i la Nit del Tararot, una festa nocturna que reprodueix els fets ocorreguts a la Tàrrega del 1325 són els principals elements de la Festa Major de Maig, la celebració més important de l'any a la ciutat.
La Festa Major de Tàrrega se celebra els dies anteriors i posteriors al dia 14 de maig, diada de la Mare de Déu de l’Alba, protectora de la ciutat. En el calendari festiu anual, és la festa més important de l’any i es celebra amb un atapeït calendari d'actes, gairebé tots de caràcter gratuït, i amb els carrers i places de la vila com a punt de trobada i convivència ciutadana.
MAIG - JUNY
FESTIVITAT DE CORPUS CHRISTI
Barcelona, Cornellà de Llobregat, Arbúcies....
Diumenge següent a la capvuitada de la festa de Pasqua Granada
La festa del Corpus Christi, "el Cos de Crist" ha sigut durant segles una de les més importants de la cristiandat catòlica. En l'origen es celebrava el dijous següent a l'octava de Pentecosta, però en l'actualitat es celebra en diumenge. És una festivitat destinada a retre homenatge públic a l'Eucaristia, una expressió de reconeixement i adoració a l'hòstia consagrada que simbolitza el cos de Jesucrist. La festa fou instituida per l'Església pels volts de l'any 1246 a Lieja i s'estengué ràpidament. Ara bé, més enllà de ser una festa religiosa, la celebració del Corpus fou en els seus orígens medievals, i encara és en molts indrets, la festa ciutadana per excel·lència, la festa del "cos social" o corpus de la comunitat. Per això, l'acte més destacat de la festa ha estat des de sempre una processó general (en la que hi participa tot el "cos social" de la comunitat celebrant) i festiva (té una dimensió lúdica i no solemne). En aquest seguici del Corpus es troben les primeres referències escrites d'alguns dels que avui són els elements principals de les nostres festes: gegants, nans, balls de diables, bestiari, etc.
A Barcelona l'acte principal la celebració és la processó, que actualment conté dues parts totalment diferenciades: la festiva, en què el Seguici Popular de Barcelona, ampliat com indica el protocol, fa una passada per places i carrers del centre de la ciutat amb elements d’imatgeria festiva, música i danses. L’altra és la processó del Corpus Christi de la Seu, que té un caràcter estrictament religiós. Hi ha més manifestacions de cultura popular, com ara L’ou com balla o les sardanes, que són presents en el programa festiu.
Peró són moltes les viles que celebren la processó de Corpus amb la participació de gegants. Són exemples Solsona, Valls, Sant Joan Despí, Calella, Ontinyent, Sitges i Tarragona entre d'altres.
Arbúcies i Sallent celebren les Enramades amb la participació dels gegants, on els carrers i places del poble s'engalanen amb motiu de la festivitat de Corpus. A Cornellà de Llobregat es celebra la Festa Major, on s'hi celebra la Trobada de Gegants i Capgrossos, el Populari, el Corndefoc, la Diada Castellera i les Catifes de Flors entre d'altres més activitats.
LA PATUM
Berga (Berguedà)
De dimecres a diumenge de Corpus
Patum és el nom que reb l'antiga Bulla a les Festes del Corpus de la ciutat de Berga (Berguedà). El nom li ve del repic del Tabal que el dia de l'Ascenció anuncia l'inici de les celebracions i que, dia a dia, marca el bategar de la festa i de tot un poble. Originàriament lligada a la processó religiosa de Corpus, la festa s'ha convertit en una demostració única de teatre popular que constitueix una notable excepció dins el costumari general d'aquesta festa a casa nostra. La Patum atrau cada any visitants d'arreu del país i àdhuc de l'extranger i s'ha convertit, amb el temps, en una de les festes populars més emblemàtiques.
Una de les festes de Corpus més emblemàtiques i mítiques del calendari català. Durant els dies que el cristianisme consagra a la plenitud, els plens, el tabal, els Gegants, l'Àliga, la Guita, els Nans i la resta d'entremesos, juntament amb berguedans i forasters, ballen al ritme frenètic de tot un poble.
Tot i que molt possiblement la Patum arranca abans, els primers indicis escrits de la festa berguedana es remunten a la baixa Edat Mitjana i estan lligats a la processó de Corpus, celebració del misteri del Cos de Jesús Sagramentat, instituïda pel Papa Urbà IV l´any 1264 i popularitzada a principis del segle XIV per una disposició del Papa Joan XX.
Amb el temps, a Berga, la festa va anar evolucionant i la participació popular la va transformar en una Festa Major de primavera. La gent trobà en la celebració un motiu per donar volada a la seva imaginació i començà a farcir la processó d'entremesos i figures amb què volia representar plàsticament el triomf del Sagrament.
ESTIU
JUNY
LA FLAMA DEL CANIGÓ
Barcelona, Corbera de Llobregat, Torelló...
23 de juny, revetlla de Sant Joan
La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. Són molts els gegants que surten a rebre la flama amb passejades i ballades per obrir la revetllla de Sant Joan. Són exemple Barcelona, Corbera de Llobregat, Torelló, Santa Coloma de Gramenet i Breda entre d'altres poblacions.
FESTA MAJOR DE SANT JOAN
Valls (Alt Camp)
Al voltant del 24 de juny, diada de Sant Joan
Coincidint amb el soltici d'estiu, Valls celebra la seva festivitat més emblèmatica de l'any: la Festa Major de Sant Joan, dedicada al patró de la ciutat.
Les festes en honor al patró de Valls, Sant Joan, duren una setmana i compten amb moltíssimes activitats de tot tipus.
Els actes més tradicionals comencen el dissabte abans de Sant Joan o la vigília al matí, amb la pujada de l'Àliga al balcó de l'Ajuntament, on té lloc el pregó. Seguidament, la cercavila de Sant Joan, amb els gegants, capgrossos, grallers, castellers i l'àliga. Al migdia hi ha una gran tronada al Pati, cèntrica plaça vallenca i un tritlleig de campanes.
La vígilia de Sant Joan, el 23 de juny, té lloc l'arribada de la Flama del Canigó, que és repartida a tots els barris. A la nit té llloc un dels actes més populars i coneguts de la festa major de Valls: la tradicional Sortida de Completes a la plaça del Blat. Als barris de la ciutat s'hi celebren les revetlles amb fogueres i concerts.
El 24 de juny comença amb les matinades i desperta. Un cop acabat l'ofici solemne té lloc una ballada conjunta de tot el bestiari festiu de la ciutat, els gegants i les colles castelleres. A la tarda es celebra el ''Tomb pel Poble'', una cercavila dels principals elements de la imatgeria festiva local, acompanyada pels balls populars i que acaba a l'Ajuntament amb una ballada conjunta.
Durant els dies festius se celebren altres actes culturals, cívics i esportius. La Festa Major de Valls acaba amb un espectacular correfoc i un gran castell de focs el 25 de juny a la nit. Al matí d'aquest mateix dia s'hi celebra la festa votada de la Mere de Déu del Lledó.
FESTA MAJOR DE SANT PERE
Reus (Baix Camp)
Pels volts del 29 de juny, diada de Sant Pere
La festa major de Reus és, per temps, tradició i participació popular, una de les més viscudes de l’inici de l’estiu a tota la geografia catalana. Entre els centenars d’actes que se celebren, destaquen les tronades, una impactant successió d’explosions a la Plaça del Mercadal que marca els moments àlgids de la festivitat.
Diuen que a Reus hi ha dues festes majors, la de Sant Pere, pels volts del 29 de juny i la de la Mare de Déu de Misericòrdia, el 25 de setembre. La festa major de Sant Pere uneix la revetlla de Sant Joan amb la del seu homòleg Pere. Aquest sant és el titular de l'església reusenca des que aquesta va ser fundada a mitjan segle XII.
Per les dates en què se celebra, ben aprop de les celebracions de l'equinocci d'estiu-Sant Joan, no és gens estrany que el foc, la pirotècnia i els focs d’artifici siguin uns dels elements centrals de la festa. Les flames, la llum i les explosions comparteixen protagonisme amb la riquíssima imatgeria festiva, un altre dels pals de paller de la celebració.
El dia 24 de juny té lloc un dels primers actes de la Festa Major de Reus, la lectura del Pregó al Saló de Plens de l'Ajuntament, amb la presència de la Corporació municipal en ple. Després, el pregoner, que és elegit per l'alcalde, adreça una crida als reusencs i reusenques des del balcó de l'Ajuntament i baixa a la plaça del Mercadal i encén la primera Tronada de la festa major.
El dia de la vigília de la diada de Sant Pere, es fa una de les enceses més emocionants. Després de la passejada de l’impressionant seguici festiu de la ciutat amb l’Aliga, el Drac, els Nanos, la Mulassa i els Gegants, el Carrasclet i els balls tradicionals, es venera la imatge del sant. La corporació municipal, acompanyada d'aquest seguici, va a l'església per assistir a l'ofici religiós de Completes, en el curs del qual es treu protocolàriament el bust de sant Pere de la seva urna, amb la cerimònia de les tres claus, i després es venera.
Quan s'acaba l'ofici de Completes, el seguici i la corporació tornen a la Plaça del Mercadal. És llavors quan l'alcalde puja al balcó de l'Ajuntament i amb el mocador blanc dóna el senyal perquè s'encengui la tronada. Poc instants després, la plaça es submergeix en una barreja de soroll ensordidor i fum.
L'endemà 29 de juny, dia de Sant Pere, s'encenen dues tronades més, una al migdia i l'altra a la tarda. La del migdia té lloc justa abans que els grups locals de balls populars ofereixin la seva actuació de lluïment a la Plaça del Mercadal. la segona tronada del dia 29 de juny té lloc quan la imatge del sant arriba davant l'Ajuntament i es fa un ball conjunt per part de tots els elements festius.
FESTA MAJOR
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
Al voltant del 29 de juny, diada de Sant Pere
La Festa Major, que es celebra en honor a Sant Pere i és la porta d’entrada de l’estiu a la vila, té com a element destacat el ball del ''Paga-li Joan!'', una centenària tradició local. La festa també inclou un intens programa d’activitats per a petits i grans, una programació jove i alternativa, i un còctel de concerts i espectacles que omplen d’energia la ciutat.
La Festa Major de Sant Cugat del Vallès s’havia fet, després de 1939, pels volts de la diada de Sant Jaume i Sant Cugat, el 25 i 27 de juliol respectivament. Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, la festa es traslladà a l’entorn de Sant Pere, 29 de juny, titular de la parròquia. El canvi va afavorir l’assistència de la gent i va servir per donar relleu a una tradició centenària a la vila: el ball del 'Paga-li Joan' o Ball del Vano i el Ram.
Un dels primers actes de la festa és el repic de campanes de la vigília, que dóna pas al seguici d’inici de Festa Major, una cercavila integrada pels elements de la cultura popular local (diables, tabalers, diablons, caparrots, geganters, castellers, Ball de Cintes, Ball de Cercolets, Ball de Panderos i dos grups de bastoners) que desemboca al pregó d’inici de festes, que sempre llegeix algun santcugatenc o santcugatenca il·lustre.
El dia central de la festa és el 29 de juny, festivitat de Sant Pere. La festa comença amb matinades de grallers, esmorzar popular i la desfilada del seguici festiu i popular que acaba al monestir. Després de l'ofici solemne dedicat a sant Pere i als mateixos jardins del Monestir té lloc el Ball del Vano i el Ram, també anomenat ‘Paga-li, Joan’. Aquest ball és una de les tradicions més arrelades de la vila, ja documentat l’any 1780 en una papers municipals que evidencien la importància de la figura dels administradors de la festa.
Es tracta d'un ball solemne i senyorial semblant a un ball pla, però que també es balla en parella i acaba formant rotllana. És interpretat per gent del poble distribuïda en tres categories d’edat. Actualment també el ballen dos dansaires d'excepció: els gegants Joan i Marieta que, armats amb el vano i el ram, interpreten el que diu la cançó.
La Trobada de Puntaires, la Mostra d’Artesania, el Ball dels Avis, el Racó Infantil o la Botiga al Carrer, així com la presència de ballades de sardanes, exhibició castellera, trobada de gegants, correfoc, llançament de Castell de Focs de comiat, balls amb orquestra i altres activitats com les ‘migues manxegues’, el concurs d’arrossos, el vermuts, l’esport al carrer, la baixada de carros, la taverna i els concerts complementen els actes de la festa major santcugatenca.
Les festes alternatives també tenen un paper important, autogestionant la festa jove.
JULIOL
MOSTRA DE BALLS DE GEGANTS
Mataró (Maresme)
Primer dissabte de juliol
La Colla Gegantera d'Iluro de Mataró organtiza des del 2010 la tradicional Mostra de Balls de Gegants, que conviden a prop de deu colles geganteres que fan les seves danses més emblemàtiques en una plaça plena de gom a gom. La diada comença amb una plantada a la plaça Santa Anna i a mitja tarda comença la cercavila fins la plaça de l'Ajuntament on té lloc la mostra de balls. En finalitzar les danses de gegants la cercavila continua fins el Par Central de Mataró.
FESTA MAJOR
Vic (Osona)
Pels volts del 5 de juliol, diada de Sant Miquel dels Sants
La Festa Major de Vic se celebra en honor a Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat, i compta amb un programa divers i ampli que combina els elements d’arrel més tradicional, com el ball de l'Àliga o la dansa de l'Espígol, amb un complert repertori d’activitats complementàries.
La festa major de Vic està dedicada a Sant Miquel dels Sants (1591-1625), un sant que va néixer en aquesta ciutat. D’entre els actes religiosos a la seva memòria destaquen els cultes a la seva casa nadiua i els actes del dia central de la festa, el 5 de juliol, amb el trasllat en processó de les relíquies fins a la Catedral. La processó compta amb la presència de la corporació municipal, nombrosos ciutadans i els macers, personatges recuperats l’any 1983. A la catedral se celebra una missa en honor seu, on es canten els goigs i es veneren les relíquies.
D’entre l’atapeït programa d’actes d’arrel tradicional destaca el ball de l’Àliga, la dansa de l’Espígol i la ballada dels gegants i caps de llúpia que té lloc el dia 5 de juliol després de la sortida de l’ofici dedicat al Sant.
Durant tota la setmana Vic s’omple d’espectacles i activitats de tot tipus, d’entre els que destaquen el cicle Nits del lloro, amb una programació diària d'actuacions de circ i teatre; els balls i concerts musicals de cada dia a la nit; la Gimcana dels Sagals d’Osona, castellers de Vic; la Trobada de Puntaires, etc.
FESTA MAJOR
Vic (Osona)
Pels volts del 5 de juliol, diada de Sant Miquel dels Sants
La Festa Major de Vic se celebra en honor a Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat, i compta amb un programa divers i ampli que combina els elements d’arrel més tradicional, com el ball de l'Àliga o la dansa de l'Espígol, amb un complert repertori d’activitats complementàries.
La festa major de Vic està dedicada a Sant Miquel dels Sants (1591-1625), un sant que va néixer en aquesta ciutat. D’entre els actes religiosos a la seva memòria destaquen els cultes a la seva casa nadiua i els actes del dia central de la festa, el 5 de juliol, amb el trasllat en processó de les relíquies fins a la Catedral. La processó compta amb la presència de la corporació municipal, nombrosos ciutadans i els macers, personatges recuperats l’any 1983. A la catedral se celebra una missa en honor seu, on es canten els goigs i es veneren les relíquies.
D’entre l’atapeït programa d’actes d’arrel tradicional destaca el ball de l’Àliga, la dansa de l’Espígol i la ballada dels gegants i caps de llúpia que té lloc el dia 5 de juliol després de la sortida de l’ofici dedicat al Sant.
Durant tota la setmana Vic s’omple d’espectacles i activitats de tot tipus, d’entre els que destaquen el cicle Nits del lloro, amb una programació diària d'actuacions de circ i teatre; els balls i concerts musicals de cada dia a la nit; la Gimcana dels Sagals d’Osona, castellers de Vic; la Trobada de Puntaires, etc.
FESTA MAJOR
Premià de Mar (Maresme)
Al voltant del 29 de juny, diada de Sant Pere
En el marc de la Festa Major de Sant Cristòfol i durant tres dies, la vila escenifica l'atac d'un grup de pirates ferotges que naveguen per les seves costes i la defensa aferrissada que, encapçalats per una dona, en fan els seus habitants.
Segons explica la història local, fa molts anys el Mediterrani era ple de "pirates" que venien de diferents països i atemorien els mariners i les poblacions costaneres catalanes. Segons sembla els pirates entraven de nit, a través de les platges i disparant els seus trabucs. Anaven a la recerca de diners, joies, dones o menjar i sembraven de terror les tranquil·les poblacions que atacaven. També es diu que no tot era terror i que, de vegades, l´amor sorgia entre els ferotges corsaris i alguna bonica mossa catalana.
A Premià de Mar han convertit un d'aquests episodis de la història local en una de les parts més atractives de la seva Festa Major. La recreació dura diversos dies, durant els quals s'escenifica primer el "Desembarcament Pirata", a la platja Bellamar; el "Cercavila pirata" i la resistència dels premianencs pels carrers del poble; l'assalt a l'Ajuntament; i la revolta dels ciutadans de Premià.
TROBADA DE GEGANTS
Ribes de Freser (Ripollès)
Mitjans de juliol
A mitjans de juliol es celebra la Trobada de Gegants de Ribes de Freser, una diada gegantera que s'ha consolidat en el calendari geganter català per l'alta participació de les colles geganteres que pujen fins aquesta vila ripollenca, on els darrers anys hi han acudit més d'una vintenta de colles.
Cal dir que la cercavila de la trobada té una aturada als canals de Ribes on molts geganters aprofiten per refrescar-se.
FESTA MAJOR
Parets del Vallès (Vallès Oriental)
Darrer cap de setmana de juliol
El darrer cap de setmana de juliol el poble vallesà de Parets del Vallès celebra la seva Festa Major d'estiu amb una gran programació: havaneres, concerts, passejades de gegants i correfocs entre d'altres activitats.
El plat fort de la festa és l'escenificació de ''La llegenda de la pedra del diable''. Una bonica llegenda de connotacions faustianes que hi ha darrera els gegants locals, Marcel i l'Elisenda. Aquesta peculiar obra de teatre es desenvolupa dissabte a la nit a la plaça de la vila amb tots els elements de la imatgeria festiva popular (els gegants Elisenda i Marcel i un Gall), compta amb la participació de la colla diables de la població i de nombroses persones que volen formar part d’aquesta escenificació llegendària, que els permet reviure una història d’amor ocorreguda en el passat i que ha assolit consideració mítica.
LES SANTES
Mataró (Maresme)
Pels volts del 27 de juliol, diada de les patrones
Els dies de la festa major de les Santes són, sens dubte, els més intensos i esbojarrats de l'any mataroní. Una seqüència ritual ben estructurada al voltant de la nombrosíssima imatgeria festiva local i la participació entusiasta de petits i grans fa que molts es defineixin com a addictes a la festa major.
La festa major de Mataró coincideix cada any amb l’última setmana de juliol i es fa en honor de les santes Juliana i Semproniana, filles de la romana Iluro i devotes seguidores de Sant Cugat. Antigament, la celebració es feia a mitjans d’agost i estava dedicada a la Mare de Déu, però amb el temps l’arrelament popular de les Santes va anar desplaçant les dates de l’antiga festa major.
L’epicentre de la festa és el 27 de juliol, dia de la Missa de Glòria, la processó d'acompanyament, la dansa de l'Àliga i la desfilada de lluïment fins a la plaça de l'Ajuntament on fan acte de presència els elements més importants de la imatgeria festiva mataronina: els gegants i els nans i tot el conjunt de bèsties de foc.
a la festa de Les Santes els gegants, i especialment els de la família Robafaves, els magnífics gegants oficials de la ciutat, tenen el màxim protagonisme. Participen en la Crida a la Festa i el Desvetllament Bellugós el dia 25; a La Gegantada del dia 26, un dels actes centrals de tota la festa major; a l’ Anada a l'Ofici i la Cercavila de la Diada de Les Santes el dia 27; a la Postal de Gegants, una foto de família amb gegants convidats; i també són els encarregats de l’Anem a Tancar, la darrera de les jornades festives.
El foc també ocupa un paper destacat en el transcurs de la festa de les Santes. Les figures de foc surten en tres ocasions assenyalades: l’Escapada a Negra Nit, la Passada de les Diablesses i el Correfoc. En aquests actes regna la Momerota, una figura que representa un animalot amb pirotècnia a les banyes. Quan surt, la bèstia balla en una successió de salts, voltes i culejades que deriven en moviments circulars cada cop més accelerats. Al final, la bèstia s'encabrita i encén les carretilles o sortidors que porta a les banyes.
Altres actes destacats de les festes són els focs del dia 27 i la Xeringada, una batalla festiva amb xeringues de plàstic plenes d’aigua que fa les delícies dels més petits.
AGOST
FESTA MAJOR
Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Pels volts del 5 d'agost, diada de la Mare de Déu de les Neus
La Festa Major de Vilanova i la Geltrú neix del vot que la població va fer a la Mare de Déu de les Neus al segle XVIII, quan una ratxa de pedregades va malmetre les vinyes. Des d’aleshores és la patrona de la ciutat i a ella es dediquen les multitudinàries celebracions que durant sis dies omplen la vila d'un gran ambient festiu.
Actualment, la festa major de Vilanova i la Geltrú, pot dividir-se en dos tipus d’actes: els d'arrel tradicional, continuadores del Vot de Poble, i la resta, que s'han anat afegint amb els anys i que l'han convertida en una veritable Festa Major.
Les activitats d'arrel tradicional estan centrades en les cercaviles dels dies 4, 5 i 6 d’agost en les que participen tots els elements de cultura popular de la vila. En aquests seguicis desfilen bona part dels elements del bestiari festiu vilanoví: les tres Mulasses, el Drac de Vilanova i els Dracs la Geltrú; els gegants Grans i Petits de Vilanova i tots els balls populars que capitanitza l'Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú: Ball de Cintes, Ball de Gitanes, Ball de Bastons (colles jove, noies, dones i gran), Ball de Cercolets, la Moixiganga, Ball de Pastorets, Ball de Valencians, Ball de Diables petits, Ball de Nans, Ball de Panderos i Ball d´en Serrallonga.
FESTA MAJOR
Vila de Gràcia, Barcelona (Barcelonès)
Del 14 al 22 d'agost
Una de les festes més engrescadores de l'estiu a Barcelona és, sens dubte, el multitudinari punt de trobada en què es transformen els carrers disfressats de l’antiga vila de Gràcia. Un esclat de color i imaginació preparat d'amagat durant tot l'any pels veïns i veïnes i que tradicionalment fa d'escenari d'uns dies plens de música, ball i diversió fins a la matinada.
L'origen d'aquesta festa popular és polèmic: uns l'atribueixen a Sant Roc i uns altres a la Mare de Déu d'agost. Tot i que hi ha encara qui sosté que la festa és en honor a la Mare de Deú d'agost, el cert és que en els darrers anys, el dia de Sant Roc (16 d'agost) al matí els veïns i veïnes de la Vila de Gràcia s'apleguen sota la imatge del sant que hi ha a la cruïlla dels carrers Llibertat amb Fraternitat i li fan un homenatge. Els Castellers de la Vila de Gràcia efectuen un pilar d'ofrena a l sant i participen també els elements de cultura popular de la Vila.
Un dels actractius de la Festa Major de Gràcia és el concurs de guardiment dels carrers i places del barri organitzat per la Federació de la Festa Major de Gràcia, on els veïns i veïnes vesteixen els carrers amb materials reciclats.
Més enllà dels carrers guarnits, també destaquen altres actes rituals i tradicionals de la festa, com el pregó de Festa Major (14 d'agost), les matinades, el llançament de tants coets com carrers guarnits des del terrat de l'Ajuntament i la cercavila amb les diverses colles de cultura popular (matí del 15 d'agost) i el correfoc del darrer dia de la festa. D'entre els actes que organitza cada carrer hi ha àpats col·lectius (amb el "Sopar de veïns"), música, balls i actuacions a l'escenari i jocs i actes de tot tipus a peu de carrer (jocs per infants, com el cos de pomes, trencar l'olla, les curses de sacs, etc.).
FESTES DE SANT ROC
Plaça Nova, Barcelona (Barcelonès)
15, 16 i 17 d'agost i cap de setmana més proper
La Plaça Nova i altres espais del Barri Gòtic de Barcelona acullen, sota l’atenta i incrèdula mirada dels turistes que aquests dies hi ha pel barri, la seva festa major d’estiu, les Festes de Sant Roc. La festa, que compta amb més de quatre segles d’història, té un programa d’activitats que ha perviscut quasi inalterables des de la seva primera edició.
Des de 1589 el barri de Sant Roc de Barcelona, al Districte de Ciutat Vella, ha celebrat ininterrompudament la seva Festa Major coincidint amb la diada del sant, pels volts del 15 d’agost, amb un programa d’activitats idèntiques a les que celebraven aleshores.
Una gran cucanya infantil, els glops amb el Porró Llarg, la festa del gos i el Seguici de Sant Roc conformen la singularitat de la festa major de la Plaça Nova.
El primer dia a la tarda, cercavila d’inici de les festes amb un grup d'animació i el Nan Cu-Cut que acaba amb l'hissada de la bandera Heràldica de Sant Roc. A la tarda hi ha sardanes i un ball de nit. L’endemà a la tarda comencen els jocs tradicionals a la Plaça Nova (Cucanya, Porró Llarg, etc.) i hi torna a haver-hi ball de nit.
El dia 15 d’agost, vigília de la festa s'omple d'activitats. Al matí, concurs de dibuix per la canalla. A la tarda, hi ha la Trobada i Ball de Gegants amb la presència de bona part del bestiari festius del barri vell i xocolatada i jocs de cucanya. A la nit, cantada d'havaneres amb el tradicional rom cremat.
El dilluns 16, últim dia de Festa Major coincideix amb la Diada de Sant Roc. A les nou la Gran Traca serveix de despertador, i posteriorment surt el Seguici Tradicional de Sant Roc format pel Diable de Sant Roc, l'Àliga de la Ciutat, el Lleó de Barcelona, el Nan Cu-Cut, els Bastoners de l'ECD, els Grallers La Pessigolla, la Cobla Popular i les Banderes de Sant Roc.
A les deu del matí, es beneeixen els tradicionals panellets a la Missa de la Basílica del Pi i a dos quarts de dotze es col·loca la Bandera de Sant Roc a la balconada principal del Palau Episcopal i tot seguit es ballen sardanes. La tarda es prepara per dir adéu a la Festa Major, amb un festival infantil i l'enlairament del Globus del Capità Munyon. La tradició d'aquest globus es remunta als inicis del segle XX i consisteix en un gran globus de paper on els nens dibuixen i escullen el personatge més negatiu i el llencen a l'aire. La festa acaba amb un Correfoc pel barri amb diferents colles de diables i un Castell de Focs d'artifici.
FESTES DE SANT MAGÍ
Tarragona (Tarragonès)
Pels volts del 19 d'agost, diada de Sant Magí
Tarragona acull durant cinc dies una de les seves festes més sentides: la Festa de Sant Magí, una celebració dedicada al patró de la ciutat que combina la seqüència ritual tradicional, que gira al voltant de l'arribada de l'aigua a la ciutat des de les fonts del Brufaganya, amb un extens programa d'activitats complementàries.
Tot i que les festes de sant Magí de la ciutat de Tarragona són conegudes com a «festa major petita», de petites no en tenen res. Les celebracions duren més de tres dies i mobilitzen a bona part de la ciutadania tarragonina.
Les festes tenen el seu origen en l'anada a cercar l'aigua de les fonts del Brufaganya i lsa seva posterior entrada ritual a la ciutat de Tarragona, una tradició molt antiga que cada any es repeteix amb una mateixa seqüència. Al voltant d'aquest nucli festiu s'hi estructura un gran programa d'actes i espectacles que tenen com a eix principal l'aigua i la seva cultura.
Ara bé, l'acte central de les Festes de Sant Magí de Tarragona gira a l'entorn del ritus de portada de l’aigua a la ciutat des de les fonts de la Brufaganya, el lloc on segons la llegenda Sant Magí va fer brollar aigua miraculosa amb la seva gaiata per tal d’assedegar als soldats que el volien martiritzar.
Els portants de l’aigua comencen el seu camí, acompanyats pels seus carros i cavalleries ben engalanades, el 17 d’agost a trenc d’alba des del Santuari de Sant Magí i arriben a Bràfim a mitja tarda havent passat per Santa Perpètua del Gaià, Querol, el Pont d'Armentera, Santes Creus i Vila-Rodona. L’endemà 18 d'agost els portants surten des de Bràfim i, passant per Nulles, l’Argilaga, el Catllar i els Pallaresos, arriben a Tarragona ciutat, on són rebuts amb tots els honors, en un acte que es coneix amb el nom d'Arribada de l’Aigua de Sant Magí.
L’aigua és entrada a la ciutat, a mitja tarda, pel Seguici de Sant Magí, integrat pels cavallistes de la Guàrdia Urbana de Tarragona, el penó de la festa, el Magí de les Timbales, tots els gegants i nans de la ciutat (Gegantons Negritos, Gegants Moros, Gegants Vells de la ciutat i del Cós del Bou, Nanos Vells, Nanos Nous), els balls populars (Ball de Bastons, Bastoners de l’Esbart Santa Tecla, grallers, timbalers), els carros enramats, la carrossa enramada del sant¡ i la Banda Unió Musical de Tarragona.
Durant el recorregut, els portants de l'aigua reparteixen alfàbrega i altres herbes aromàtiques entre els que s'ho miren. Un dls aspectes destacats del seguici és la carrossa enramada que duu un nen, en Maginet, que simula ser sant Magí. Al seu voltant, sobre el mateix carro, un grup de xiquets i xiquetes reparteixen caramels al públic. A mig camí, el carro del sant rep els honors de quatre pilars simultanis que fan representants dels castellers que actuen l'endemà: les quatre colles locals.
El dia 19 d’agost es celebra la Diada de Sant Magí, amb la famosa jornada castellera al matí i la lluïda i multitudinària Processó de Sant Magí a la tarda, una processó dedicada al sant i en què participen grups festius locals i d'altres indrets.
Un altre dels actes destacats de la festa és La Sindriada, que protagonitza la jornada amb el seu lema heretat del refranyer local "A deu cèntims la tallada, atipa, refresca, i renta la cara".
FESTA MAJOR DE SANT BARTOMEU
Igualada (Anoia)
Cap setmana més proper al 24 d'agost
Sant Bartomeu va morir escorxat de viu en viu i com a tal, ha passat a ser el patró ideal dels blanquers i adobers. Igualada ciutat adobera de Catalunya per excel·lència, no podria tenir cap altre patró que en Bartomeu, a qui se li ret culte el cap de setmana més proper al 24 d’agost.
La festa major de la ciutat ha experimentat una notable revalorització en els darrers anys quant a elements de cultura popular. Al costat d’elements històrics com la víbria, els gegants i el drac –dels quals se’n té constància escrita des de 1437, 1489 i 1596, respectivament–, Igualada s’ha dotat darrerament d’una nova parella de gegants que representen els gremis cabdals de la ciutat, en Tonet el Blanquer i Conxita la Teixidora.
El dijous més proper a Sant Bartomeu té lloc l'anomenada Cercavila del Sant -en què, curiosament, la figura del sant no surt en processó-, mitjançant la qual els grups de cultura popular de la ciutat anuncien a tothom l'arribada de la festa major.
L'endemà, divendres, la plaça de l'ajuntament acull el multitudinari pregó, sempre pronunciat per algun personatge il·lustre de la ciutat. Tot seguit, les dues colles de diables locals inicien el correfoc, que serveix per dur la gent cap al Rec, l'espai on les entitats locals tenen les seves barraques.
Dissabte al matí, els no-iniciats poden descobrir els mil i un atractius de les bitlles catalanes, amb les tirades de bitlles populars, mentre que, a la tarda, és el moment en què tots els grups de cultura popular de la ciutat, dels barris i de les entitats surten a passejar.
A la festa grossa igualadina tampoc no hi pot faltar, diumenge al matí, l’exhibició dels Moixiganguers, hereus dels dos grups de Moixigangues que ja existien a la ciutat el 1828, any en què el rei Ferran VII feu estada a la ciutat.
A banda dels actes més tradicionals, a la festa major igualadina hi sobresurt també la Revetlla de les Cinc Places, l’acte més participat de tota la festa, en què tot el centre històric de la ciutat és ocupat per multitud d’espectacles (strip-tease, folk, rock, infantil, varietats...) i en què Igualada exerceix realment de capital de l’Anoia, atraient multitud de gent de les viles veïnes disposada a passar una nit de xerinola.
El piromusical de dilluns a la nit és l’encarregat de cloure tota una setmana de festes amb què els igualadins posen punt i final a les seves vacances d’agost i es preparen per, l’endemà, tornar a la feina.
FESTA MAJOR DE SANT BARTOMEU
Sitges (Garraf)
Als volts del 23 i 24 d'agost
Sitges celebra la festivitat de Sant Bartomeu els últims dies d'agost, però amb un conjunt d’activitats principals que s’entrellacen una després de l’altre durant 36 hores, del 23 i 24 d'agost. Gegants, grallers, diables, bastoners, ball de gitanes i tot un seguit d’elements pertanyents al patrimoni cultural català són els protagonistes d’una de les festes tradicionals més destacades del país.
Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 1991, la festivitat de Sant Bartomeu a Sitges omple, els dies 23 i 24 d’agost, d'activitat i bullici els carrers de la Blanca Subur. Amb una intensitat gairebé única, aquesta festa està dedicada al patró de la ciutat, Sant Bartomeu, i és una de les festes més viscudes de l'any a Sitges. Destaca per una massiva participació, una extraordinària riquesa folklòrica i una intensitat que transforma la vida de la població. A partir del migdia del 23 d'agost i fins la nit del dia 24 d'agost, Sitges viu un esclat de joia.
Els actes comencen una setmana abans, amb el pregó que es llegeix el diumenge anterior. El dia 23 a les 12, l’entrada de les gralles a la població tocant matinades marca l’inici de la festa. Tot seguit, a les dues, els gegants amb la resta de balls i entremesos surten de l’Ajuntament en processó. Davant de casa de l’alcalde i a l’hospital actuen tots els elements festius, on també representen un ball parlat. Al vespre la processó cívica o de la bandera amb un únic itinerari, acompanya la imatge de Sant Bartomeu des de la casa del pendonista de la festa fins a l’església. A la nit, des de la platja, hi ha un gran castell de focs, un acte que dóna pas a una nova sortida dels balls i els entremesos des de les escales de la Punta, que es coneix com la Baixada.
El despuntar el dia de Sant Bartomeu, 24 d'agost, comença una alegra i festiva Matinal, un cop més amb tots els elements de la festa acompanyats d’una esbojarrada passada amb faixes, mentre es reparteixen clavells i es desperta la vila per anar a missa. A l’acabar l'Ofici de Festa Major, té lloc una apoteòsica sortida que dóna pas a una actuació castellera, que finalitza amb els concerts vermuts de festa major. La festa del dia 24 d'agost es tanca amb la tradicional processó de Sant Bartomeu, acompanyada dels bastoners, els diables, la Moixiganga i altres elements, que fan el darrer recorregut amb els balls populars fins l'església.
FESTA MAJOR DE SANT FÈLIX
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
Pels volts del 30 d'agost, diada de Sant Fèlix
Els carrers de Vilafranca del Penedès s'omplen per celebrar una Festa Major que ocupa, des de fa molts anys, un lloc preeminent al calendari festiu català per la massiva participació popular, la modèlica conservació del seu folklore i per la riquesa cultural que expressa en els seus actes. Sant Fèlix és una marca temporal, simbòlica i emocional que tanca un cicle i enceta un nou calendari en la vida dels vilafranquins.
La festa de Vilafranca es fa en honor de Sant Fèlix i, d'una manera o altra, la figura del sant és present en els actes més importants de la celebració. La seva imatge és passejada en una multitudinària processó els dies 29, 30 i 31 d'agost.
Després del pregó que obre els dies de la Festa, arriba la Repicada General de Campanes. Hi ha nervis, tothom està delerós de començar la gresca, i la Tronada, una gran traca que en dos minuts escassos canvia radicalment l'ambient que es viu als carrers de la vila el dia 29 a les 12 del migdia, constitueix una aixeta màgica que obre pas a l'emoció.
Des d'aleshores, la Festa de Sant Fèlix es caracteritza per les cercaviles i processons amb tots els elements de la cultura tradicional local: la cercavila del dia 29 al matí, després de la Tronada i que acaba amb la primera exhibició castellera de les festes; la primera processó amb la imatge del sant, el dia 29 al vespre, que culmina amb l'Entradeta de Sant Fèlix a l'església de Santa Maria (un assaig del que passarà l'endemà); la del dia 30 al matí, d'entrada i sortida d'ofici, que culmina amb la gran diada castellera; la segona processó del sant, el dia 30 al vespre, que és sens dubte, la més emotiva i multitudinària, i que culmina amb l'Entrada de Sant Fèlix a la basílica de Santa Maria, amb el ball conjunt de tots els balls al so dels espetecs d'un castell de focs. La penúltima de les cercaviles té lloc el dia 31, amb l'anada a ofici i a la Mostra Folklòrica a la plaça de la vila. El dia 1 hi ha la Festa Major dels Petits, amb la desfilada de tots els balls de la festa major en versió menuda.
Un dels actes més esperats de tota la festa és la Diada Castellera de Sant Fèlix, el dia 30 al migdia. És una de les jornades castelleres més important i emocionant de l'any que es celebra en la plaça de la Vila de Vilafranca, plena gom a gom.
FESTA MAJOR
Granollers (Vallès Oriental)
Darrer dijous d'agost
Durant tot l'any, bona part de la població de la vila de Granollers es divideix en dos bàndols que s'enfronten aferrissadament durant els dies de festa major. La imaginativa rivalitat i les múltiples competicions que existeixen entre les colles dels Blancs i els Blaus, han contribuït a fer una celebració popular lluïda, emocionant i oberta a la participació de tothom.
La Festa Major de Granollers ha crescut de forma imparable en els últims quinze anys. Des de 1983, any en què es van iniciar les fraternals competicions entre les colles, s'han incorporat, en cada nova edició, nous actes i propostes, cada cop més atractives, que l'han transformat en una de les celebracions més multitudinàries del panorama festiu català.
Durant quatre dies, la vila s'omple de gent vestida amb barrets, samarretes, mocadors o altres peces de roba que mostren la pertinença a una o altra colla. La massiva participació del jovent i la col·laboració activa de les entitats cíviques de la vila han fet que el blanc i el blau siguin els colors que, a més de les rivalitats pròpies d'aquesta celebració, identifiquen durant tot l´any el decurs de les festivitats que es fan a la ciutat.
L'avinguda del Parc i, especialment, la plaça Porxada s'han convertit en els principals escenaris. Aquesta última, amb una original fesomia renaixentista, es troba al nucli antic de la vila, un conjunt de carrers i places que conserven la morfologia medieval i que, els dies de festa, són plens de gom a gom gairebé a qualsevol hora.
A més dels tradicionals actes de cultura popular i tradicional que organitza l'Ajuntament: sardanes, cercavila de gegants, bestiari i altres entremesos, tenen lloc moltes activitats que han donat a la festa major un caràcter singular i eminentment participatiu. Tot comença amb El Repte, una competició on cada colla repta a l'altra a guanyar el carrer, engalanant de la manera més imaginativa possible les dues places on tenen lloc la majoria d'actes.
Dos de les trobades més esperades són, l'estirada de corda, on més de mil persones d'una i altra colla lluiten amb totes les seves forces, estirant una corda de cent metres. Cada estirada és guanyada per la colla que aconsegueix arrossegar el mocador de la colla rival fins a la seva línia. S'han de fer dos estirades. Després de cada estirada, els participants de cada colla han de canviar de costat per fer la següent estirada.
També és força concorregut el correaigua, que actualment consisteix en una impressionant remullada col·lectiva nocturna on quatre enormes mànegues llencen aigua a tort i a dret mentre sonen melodies composades per a l´ocasió i interpretades en directe.
Aquest esdeveniment obre la nit golfa on es pot escoltar música, ballar i menjar fins a la matinada del dia següent. També es fa una arrossada popular per a més de 3.000 comensals i un multitudinari correfoc que recorre el centre històric de la ciutat i acaba a la plaça Porxada amb el ball del Drac i música en directe.
FESTA MAJOR
Manresa (Bages)
Dilluns després de l'últim cap de setmana d'agost
Manresa celebra la seva festa major, coincidint amb el darrer cap de setmana d’agost i en honor als Cossos Sants o relíquies dels sants patrons de la ciutat: Santa Agnès, Sant Maurici i Sant Fruitós. La seva ubicació en el calendari coincideix amb el final de vacances per a molts manresans, de manera que molts actes són multitudinaris.
La festa comença tradicionalment el dissabte anterior amb el correaigua, una cercavila remullada que va passant per diferents carrers i places de la vila i que compta amb la col·laboració de veïns i veïnes que llancen aigua als participants des de balcons i finestres.
El dia gran de la festa és el darrer diumenge d'agost. Al matí hi ha seguici d’anada i tornada des de l'Ajuntament a l'església amb la participació de la imatgeria festiva de la ciutat, que acompanya a les autoritats en aquest recorregut. Hi participen els gegants, nans, cavallets, macers i l’àliga de la ciutat. A la tarda hi ha espectacles infantils a la plaça porxada i altres activitats al Parc de l’Agulla. La jornada es clou amb un gran castell de focs d’artifici.
D'entre la gran quantitat d'actes que es programen durant els dies de la festa major destaca la oferta musical, tant la dels escenaris de la plaça d’Europa, destinada al públic familiar, com la de la plaça Sant Domènec, destinada al públic jove.
Dilluns al vespre, dia de festa local, la festa major es tanca amb el correfoc, mostra central de la força de la cultura popular manresana, que es desenvolupa durant dues hores per diversos carrers del Barri Antic de Manresa. El Correfoc és una manifestació popular basada en el foc i que compta amb una gran quantitat de personatges i bestiari: Drac i la Víbria (un drac femella) i el Bou, el Nas de Sutja, el Coll-Llarg, l’Asmodeu i la Mulassa, amb les seves característiques i pirotècnia pròpies, són acompanyats pels tabalers i els dimonis, integrats per Fogueres, Moixogants i Capgirells, representants del poder del foc i de la mitologia mediterrània.
Dos dies abans i dins també dels actes de la Festa Major de Manresa, que se celebra la Mostra del Correfoc, destinada a totes aquelles persones que volen gaudir del Correfoc i el Bestiari de foc, però que els fa respecte tota la pirotècnia que acompanya el Correfoc.
En els darrers anys els joves de Manresa organitzen L'Alternativa de Manresa la cara paral·lela a la festa major convencional. Aquesta festa ha passat a ser, al llarg dels anys, un mite per la joventut Manresana i compta amb diversos actes festius i reivindicatius d'entre els que destaca la construcció i encesa d'una falla de grans dimensions que té caràcter purificador.
SETEMBRE
TROBADA DE GEGANTS, GRALLERS I CORREFOCS
Les Borges Blanques (Garrigues)
Primer dissabte de setembre
Dins de la Festa Major de les Borges Blanques, que es celebra el primer diumenge de setembre, l'acte més destacat és la multitudinària Trobada de gegants, grallers i correfocs que es celebra des de 1983, amb una alta participació de colles geganteres i de gegants. La trobada ha estat declarada com a Festa Popular d'Interès Cultural.
FESTES DEL TURA
Olot (Garrotxa)
Pels volts del 8 de setembre
Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.
Una de les victòries populars més importants de les festes del Tura és que ha aconseguit mantenir, no sense dificultats, la preponderància de l'espai públic com a centre neuràlgic i l'absoluta gratuïtat de tots els actes que es desenvolupen. La gran quantitat d'entitats i persones implicades en l'organització fa que la ciutadania tingui molt a dir abans, durant i després de les celebracions.
L'any 1999, per exemple, es va fer el I Fòrum de les Festes del Tura, un espai de debat en què tots els olotins i olotines varen poder opinar i fer propostes sobre les seves festes. Als actes de cultura popular, principal element d'estructuració del programa festiu, se n'hi han anat afegint d'altres, i any rere any, la programació ha anat reflectint els canvis socials i polítics, els gustos artístics i les noves formes de diversió.
Les primeres notícies sobre els actes populars de la festa són de l’any 1636. Actualment, les Festes de la Mare de Déu del Tura, segueixen un model vigent des de mitjan segle XIX. Els actes religiosos més destacats són l'espectacular ofrena floral a la Mare de Déu del Tura, la Missa Solemne i la Processó. També es fan revetlles, concurs de carrosses, espectacles pirotècnics, correfoc, i correbou, però les autèntiques perles són els balls de festa i la faràndula.
Les diferents cercaviles i, especialment, el Ball dels Gegants, Nans i Cavallets són els rituals més emblemàtics i emocionants. Amb la plaça plena a vessar, s'hi executa un solemne ball preparat fins al darrer detall. Els Nans i els Gegants són els primers que ballen i després entren en escena els Cavallets. Tothom coneix la música que interpreta la cobla i la gent segueix bocabadada els moviments d'una dansa impressionant, que sembla donar vida a aquestes figures.
FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE
Solsona (Solsonès)
Pels volts del 8 de setembre
La Festa Major de Solsona, dedicada a la Mare de Déu del Claustre, s'estructura al voltant d'un esquema que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de llum, màgia i festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.
La Festa Major solsonina conserva un esquema festiu que ha estat inalterable des de 1675: encara avui es continuen realitzant els mateixos actes que es portaven a terme al segle XVII.
El dia 7 de setembre comença la festa amb el solemne repic de campanes de la Catedral Basílica que avisa la festa gran a tota la ciutat. Al punt de la una, des de la Casa de la Ciutat s’inicia el passacarrers amb tota la comparseria. Al mateix temps a la Plaça Major té lloc la Tronada, l'encesa d'un regueró de pólvora que fa esclatar els mascles que hi té connectats. A la vesprada, la corporació municipal acompanyada pel ball de bastons assisteix a la Catedral a fer la felicitació del Cant de la Salve a la patrona de la ciutat. Durant les seves sortides, tant els regidors com les pubilles llueixen els diferents símbols centenaris: la banda, la vara i les veneres i mantellines, juntament amb uns vestits dels agutzils municipals que tenen un gran interès històric. En sortir de la Salve té lloc un magnífic Castell de Focs que obre un dels actes populars més esperats: l'il·luminació de tots els carrers amb teieres.
El dia 8 de Setembre, la jornada comença de bon matí amb la circumval·lació de les muralles a càrrec dels trabucaires, que avisen de l'imminent inici dels actes centrals. A quarts d’11, els gegants i les bèsties acompanyen a la comitiva consistorial, que assisteix al solemne ofici que té lloc a la Catedral Basílica. En sortir, la comparseria re-empren el carrer per arribar al punt àlgid de la festa, la celebració dels ballets dels elements festius i les seves tandes corresponents, un acte que antigament s'anomenava la "bulla". En acabar, els elements retornen a la Casa Consistorial d’on n’han sortit unes 4 hores abans. Allà, davant de l’Ajuntament té lloc “la final”, una prova de força en que es mesura el temps possible que un geganter pot fer ballar el gegant sense descansar. A la tarda la comitiva torna a baixar a la Catedral per assistir a la Solemne Processó i a l’acte d’homenatge a la Mare de Déu del Claustre. Surt de la catedral i puja fins a la Plaça Major, on l’àliga fa el ball per posar la ciutat als seus peus.
El dia 9 de setembre és celebra la Solemnitat de la Mare de Déu del Claustre declarada per Roma l’any 1900, per la gran devoció que el poble tenia en aquesta imatge. Al matí tenen lloc els mateixos actes que el dia anterior. A la tarda es porta a terme el Besamans, l’únic dia a l’any que ordinàriament la població pot pujar a la cambra Santa on hi resta la imatge durant l’any. És un acte on hi transcorren gran nombre de les famílies solsonines.
DIADA NACIONAL DE CATALUNYA
Barcelona, La Roca del Vallès, Montmajor...
11 de setembre
L'onze de setembre s'hi celebra la Diada Nacional de Catalunya que commemora els fets ocorreguts al 1714. Moltes colles geganteres fan l'ofrena floral i/o alguna ballada amb els gegants en les seves respectives poblacions. Són exemples Barcelona, La Roca del Vallès, Calonge, els Pallaresos o Sant Boi de Llobregat entre d'altres pobles i ciutats.
A Montmajor s'hi celebra la tradicional Trobada de Gegants dins la Fira Mercat i Tradició.
TARDOR
SETEMBRE
FESTES DE SANTA TECLA
Tarragona (Tarragonès)
Pels volts del 23 de setembre, diada de Santa Tecla
El dia 23 de setembre, diada de Santa Tecla, és la jornada central de la festa major de Tarragona, una de les més emblemàtiques de Catalunya. Les matinades, l’anada i tornada a ofici, els trompeters, la tanda de lluïment, els castells, la processó, l’entrada del braç a la catedral, el cant dels goigs i el castell de focs configuren una seqüència ritual ben delimitada i plena d’excitació.
La diada de Santa Tecla a Tarragona, el 23 de setembre, l’anuncien els grallers de la ciutat a trenc d’alba amb les seves matinades. Poc després, els trompeters municipals saluden el pas de la cercavila amb el seguici festiu que, encapçalat per la la senyera -emblema màxim de la ciutat-acompanya a les autoritats que es dirigeixen a l’entrada de la Seu, catedral de Tarragona. L'ofici de festa major és el més cerimoniós de l’any i comença després de la primera ballada conjunta dels grups de cultura popular.
Uns moments abans que acabi l’ofici, tots els elements del seguici festiu emprenen la tornada cap a la Plaça de la Font. S’hi poden veure el Ball de Diables, el Drac, el Bou, la Víbria, el Ball de Serrallonga, l'Àliga, la Mulassa, la Cucafera, el Lleó, el Magí de les Timbales, els Gegantons Negritos, els Gegants Moros, els Gegants Vells, els Nanos Vells, els Nanos Nous, el Ball de Bastons, el Ball de Pastorets, el Ball de Turcs i Cavallets, el Ball del Patatuf, el Ball de Cercolets, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Tecla, el Ball de Dames i Vells, el Ball de Gitanes, el Ball de Valencians, el Ball de Cossis, els Set Pecats Capitals, la Moixiganga, la Colla Castellers Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, la Banda Unió Musical de Tarragona, sonadors, grallers, bandes i altres músics.
A la Plaça de la Font hi té lloc la Tanda de Lluïment, una actuació individual de tots els elements del Seguici que acaba amb els versots satírics del Ball de Sant Miquel i Diables. Finalitzats els versots, cap a la una del migdia, comença la Diada Castellera de Santa Tecla, una de les grans jornades castelleres del país. A la plaça de la Font, que aquest dia és plena de gom a gom, hi actuen les principals colles del país, acompanyades pels castellers de la ciutat de Tarragona i s'hi poden veure castells de primer nivell.
Al capvespre té lloc la Processó de Santa Tecla, una multitudinària cercavila festiva que, de la mateixa manera que la Processó de Sant Fèlix de Vilafranca, té per objectiu dipositar la relíquia de la santa patrona a l’interior de la Catedral.
L’entrada del braç de Santa Tecla a la Seu, amb la ballada conjunta de tot el seguici festiu, el cant dels goigs i el castell de focs d’artifici, és el moment de màxima excitació festiva i el moment que tanca la seqüència ritual de les festes. La tornada de tot el seguici festiu, conegut com Baixada esbojarrada a la Plaça de la Font es fa en un ambient distès i informal.
FESTES DE SANTA TECLA
Sitges (Garraf)
Pels volts del 23 de setembre, diada de Santa Tecla
Sitges tanca l’estiu amb la Festa de Santa Tecla, una festa major petita que compta amb una estructura ritual centrada en la celebració de l’ofici i l'ofrena col·lectiva dedicada a la patrona, un seguici que és protagonitzat per una gran quantitat d’entremesos i elements festius.
Sitges celebra la Festa Major petita en honor a la copatrona Santa Tecla, una festa que es viu amb gran intensitat i que compta amb la participació de tots els balls i imatgeria de la vila, tot i que amb menys aglomeració de gent que per la Festa Major de Sant Bartomeu.
El programa d’actes de la Festa Major petita de Sitges compta amb un ric conjunt d’elements festius, conformat pels balls, els entremesos i la música. Tot i que les activitats comencen el cap de setmana abans, i duren tota la setmana, no és fins el dia 23 que la festa esclata.
Un dia de la setmana de la festa la imatge de Santa Tecla és exposada al domicili de la pendonista de l'any en curs. El dia de la vigília, 22 de setembre, al migdia, es fa el repicament general de campanes i el dispar dels 21 morterets que donen començament a la Festa de Santa Tecla i que cada any tenen l'honor de disparar una entitat diferent.
Al vespre, des del domicili del pendonista de Santa Tecla surt la Processó Cívica, una processó del tabernacle de Santa Tecla fins a l'església Parroquial que va acompanyada dels cordonistes, el balls, músics tradicionals i una banda de música. En arribar al temple parroquial, els balls reben la imatge de Santa Tecla que, acompanyada per les autoritats, comissió, la pendonista i les cordonistes, és col·locada al presbiteri per presidir els actes litúrgics de l'endemà.
La vigília acaba amb un Extraordinari Castell de Focs dirigit pel sitgetenc Isidre Pañella i Virella, de la prestigiosa Pirotècnia Igual. En acabar el castell de focs, al Passeig de la Ribera als llocs de costum hi ha Audicions-Ballades de Sardanes i revetlles musicals. Al mateix temps, al Cap de la Vila s'hi escenifica el Ball de les Criades, a càrrec del grup sitgetà La Bufa Seca, acompanyats de l'Escola de Grallers de Sitges. En acabar, al mateix lloc, hi ha ball de gralles.
En aquesta diada no hi falta tampoc el tradicional ofici. Al matí, des de l'Ajuntament s'acompanya musicalment les autoritats a la missa dedicada a Santa Tecla que se celebra a l'església parroquial. L'ofici és cantat pel poble amb l'ajut del cor d'Amics de l'Orgue i l'ofrena a la patrona la fa la Comissió de Festa Major i Santa Tecla de Sitges. En acabar l'ofici, es fa l'esplendorosa sortida d'ofici amb tots els balls i entremesos, músiques tradicionals, la cobla i la banda, que retornen a l'Ajuntament, on té lloc l'exhibició castellera a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.
A la tarda, la baixada del pilar de quatre per les escales de la Punta, a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges dóna pas a la processó en honor a la santa, un dels actes més lluïts i emblemàtics de tots. El tabernacle de Santa Tecla desfila pels carrers de la Vila portat per les pubilles dels barris i les entitats sitgetanes, i acompanyat pels balls i entremesos amb els seus músics i els representants municipals i eclesiàstics.
A les nou del vespre, al Passeig de la Ribera, davant el carrer Sant Pere, es fa la tradicional audició de sardanes de la Processó, que al pas del tabernacle de Santa Tecla interpreta la sardana La Processó de Santa Tecla. Al mateix temps la patrona de la Vila és saludada amb salves de morterets i toc de campanes. A l'arribada del tabernacle a la porta de l'església, balls, músiques i coets acompanyen la santa en la seva espectacular Entrada de Santa Tecla a l'Església Parroquial on té lloc la lectura de la pregària de finalització de la processó "Us he mirat Santa Tecla" i la benedicció.
Al finalitzar aquesta multitudinària manifestació popular té lloc l’última encesa de l’any del Drac i l’Àliga, el darrer ball de gegants a la plaça de l’Ajuntament. Per acomiadar les festes, a la platja de la Fragata i amb l'acompanyament dels grups de Timbalers de les colles de foc té lloc una Gran Tronada-Mascletada, l'encesa de la qual la fan els caps de colla.
FESTES DE LA MERCÈ
Barcelona (Barcelonès)
Pels volts del 24 de setembre, diada de la Mare de Déu la Mercè
D’entre els milers d’activitats que es programen cada any en el marc de les festes de la Mercè de Barcelona, destaca la seqüència ritual que es desenvolupa el 24 de setembre, el dia de les matinades, el Seguici Popular, la diada castellera i la Cavalcada.
La devoció a la Mercè es remunta a l’època de les croades, quan es diu que un 24 de setembre de 1218 la Mare de Déu es va aparèixer al rei Jaume I i a sant Pere Nolasc. El Consell de Cent, màxim òrgan de govern de Barcelona, la va fer patrona de la ciutat l’any 1687 i des d’aleshores els barcelonins li dediquen festes pels volts del 24 de setembre.
La Mercè va prendre un impuls definitiu l’any 1902, quan sota l'empenta de Francesc Cambó, adopta el model de Festa Major que hi ha a molts pobles i ciutats de Catalunya. Després de molts alts i baixos, amb l’arribada de la democràcia, la Mercè assoleix el caràcter actual.
El 24 de setembre, dia festiu a la ciutat, comença amb un despertar sorollós. Ben d'hora al matí es fan les matinades dels grallers des de la plaça de la Mercè i les galejades dels trabucaires a l’Avinguda Catedral, ambdues amb destí final la Plaça de Sant Jaume.
El Seguici Popular, format per tots els elements de la nombrosa imatgeria festiva de Ciutat Vella (Lleó, Gegants, Àliga, Bou, Víbria, Tarasca, Drac, etc.), surt de l’Ajuntament i acompanya a les autoritats a la missa concelebrada -l'ofici- en honor a la patrona que té lloc a la Basílica de la Mercè a partir de dos quarts d'onze. Acabat l’ofici, el Seguici Popular i les autoritats tornen a la plaça Sant Jaume, on es fa el majestuós ball dels gegants i el Ball de l'Àliga, que dóna pas a la diada castellera.
A la Diada Castellera del dia de la Mercè hi participen només les colles locals: Castellers de Barcelona, Sants, Vila de Gràcia, Sagrada Família, el Poble-sec i la Colla Jove de Barcelona. Aquest dia, els castells de les colles de Barcelona s’alcen un darrera l’altre fins ben entrat el migdia, en una jornada que fa de termòmetre de la vitalitat castellera a la ciutat.
L’acte central de la tarda de la Mercè és la Cavalcada acaba a la Plaça de Sant Jaume, tot baixant per la Rambla. Els Gegants de Barcelona són els grans protagonistes d'aquest acte de la festa, però també el bestiari, els nans, els grups d'animació, etc.
Les festes de la Mercè acaben amb el gran Piromusical a l'avinguda Maria Cristina, amb un escenari incomparable.
A partir d’aleshores, i durant tota la tarda, els diferents espais del centre històric de la ciutat s’omplen amb artistes de totes les disciplines (circ, música, ball, teatre de carrer, etc) que fan gaudir als barcelonins que avui disposen del seu dia de festa local.
FESTES DE MISERICÒRDIA
Reus (Baix Camp)
Pels volts del 25 de setembre, diada de la Misericòrdia
Les Festes de Misericòrdia, la segona de les cites festives majors de Reus, constitueixen un moment excepcional que té com a punt neuràlgic el santuari de Misericòrdia. Al seu voltant es desenvolupen els actes més importants de la festa, protagonitzats pel riquíssim conjunt d'elements festius de la ciutat.
Les dues cites festives més importants de Reus són les festes de Sant Pere, pels volts del 28-29 de juny, i les festes de la Misericòrdia, pels volts del 25 de setembre. Les dues són festes majors de la ciutat i omplen carrers i places amb nombroses activitats de tot tipus. Només una cosa les diferencia: els anys de tradició. Mentre que les festes de Sant Pere compten amb una tradició de més de 700 anys de celebració, les de Misericòrdia són molt més recents.
Segon explica la llegenda, la Mare de Déu de Misericòrdia es va aparèixer a una pastoreta de Reus l'any 1592. Els reusencs van erigir un santuari a la marededéu i més tard la van fer patrona de la seva ciutat. Des d’aleshores, es va fer costum acudir a la Mare de Déu cada vegada que una desgràcia -sequera, malaltia, guerra- amenaçava la ciutat, portant la seva imatge des del santuari que duu el seu nom cap a la Prioral de Sant Pere. Un cop assolit el favor demanat, es tornava la imatge al Santuari enmig de grans festes i sempre amb l'acompanyament del Ball de Diables de Reus.
Els actes religiosos que tenen lloc al Santuari on hi ha la imatge de la marededéu pels volts del 25 de setembre són nombrosos. Durant cinc dies el santuari bull d'activitat, però especialment el 25 de setembre, diada de Misericòrdia, amb la tradicional Anada en cercavila que fa el riquíssim conjunt d'entremesos -balls populars i figures festives- reusenc.
Durant molts anys, la festa va tenir un caire bàsicament religiós, però en l'actualitat la festa inclou nombrosos actes cívics: l’Aplec Baix Camp, una setmana abans, el lliurament de Guardons de la Ciutat, la morterada de foc, els espectacles de tot tipus, revetlles i concerts, el correfoc, etc
La vigília, el 24 de setembre a la nit, els grups festius surten pels carrers en cercaviles i a la nit es realitza l'impressionant i massiu rosari de torxes fins al santuari. El dia 25, el centre de la festa serà aquest espai de culte a la marededéu, amb l’ofici a l'aire lliure, la tradicional baixada dels grups festius fins al Santuari de Misericòrdia, el ball solemne de l’àliga a l’interior del temple i l'escenificació del Ball de Sant Miquel i la carretillada final que els diables executen a la porta del santuari, amb el llançament d'una gran diversitat d'elements pirotècnics.
FESTES DE TARDOR
Lleida (Segrià)
Pels volts del 29 de setembre, diada de Sant Miquel
El final de la collita va fer arrelar a Lleida les festes del que es pot considerar el segon patró de la ciutat, Sant Miquel. És per això que, coincidint amb la celebració de la fira agrària de Sant Miquel, la ciutat de Lleida celebra les seves Festes de Tardor.
Aquestes són unes festes de marcar caràcter cultural. A les actuacions pròpies del folflorei tradició local (sardanes, ball de bastons o havaneres) s'uneix una sòlida oferta musical i teatral.
OCTUBRE
FESTES DE TARDOR
Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)
11 d'octubre i cap de setmana
La Festa de Tardor de Sant Feliu és, pel volum d’entitats que hi participen, la veritable Festa Major de Sant Feliu de Llobregat. Les celebracions inclouen, entre d’altres, un magnífic Correfoc, un impressionant Seguici Festiu i l’escenificació d’una de les llegendes més populars de la vila, la del Drac, el Cavaller i la princesa Violant.
FIRES I FESTES DE SANT NARCÍS
Girona (Gironès)
Cap de setmana anterior i posterior al 29 d'octubre, diada de Sant Narcís
En plena tardor, quan el fred ja comença a fer acte de presència, Girona celebra la seva festa major. Les Fires de Sant Narcís congreguen cada any milers de gironins i altres catalans vinguts d'arreu per viure-hi una festa d'alta volada.
La festa comença el cap de setmana anterior al 29 d'octubre, Sant Narcís, i finalitza el cap de setmana posterior, acostumant a coincidir entremig amb Tot Sants.
Divendres, dia en què es fa la penjada del Tarlà, és el dia del pregó. Per acompanyar els gironins a l'inici oficial de les fires, era tradició que els gegants anessin a buscar els capgrossos en cercavila a cada un dels barris que representen. Actualment, però, aquest ritual s'ha perdut, ja que l'ajuntament aposta perquè, cada any, la cercavila realitzi un recorregut diferent i, així, la festa arribi a tots els barris, no només als que disposaven d'un capgròs.
Divendres també és el dia en què, a la Devesa, s'hi instal·len les atraccions, els cavallets i autos de xoc, muntanyes russes i parades de llaminadures, alhora que s'obren les barraques al passeig de la Copa, un dels espais que congreguen més multituds. L'ajuntament ha comptabilitzat que, en els dies forts, arriben a aplegar-se entre 15 i 20.000 persones en un mateix moment. El còmput global, doncs, arriba a ser estratosfèric.
La comissió de barraques gironines, a diferència de la de Banyoles, està integrada per les entitats i el consistori, que, conjuntament, decideixen quina programació musical s'ofereix cada any.
Dissabte al matí, després de les matinades tocades per més de 200 grallers -tradició iniciada el 2000 per iniciativa de la colla gegantera Fal·lera Gironina-, té lloc la trobada d'animadors infantils (des de 1997) i, a la nit, el correfoc protagonitzat per les diverses colles existents a les comarques gironines, amb els Diables de l'Onyar com a amfitrions.
L'endemà, primer diumenge de les fires, independentment de quan sigui el dia de Sant Narcís, és el torn dels castells a la plaça del Vi acostumen a participar-hi els veïns Marrecs de Salt. A la tarda arriba l'hora de les sardanes, amb la primera de les quatre audicions dobles que se celebren durant la festivitat.
El segon i últim dissabte de fires, després de tants dies de gatzara i xerinola, té com a únic plat fort el concert de bandes, protagonitzat per la recentment creada Girona Banda Band (nascuda el 21 de juny de 2005), que cada any convida una altra banda musical i protagonitzen un concert a les 12 del migdia.
Diumenge, el dia de cloenda, el protagonisme es reparteix, a parts iguals, entre els gegants i el castell de focs de clausura. Fal·lera Gironina actua com a amfitriona d'una trentena de colles d'arreu del país i, totes juntes, participen a multitudinària cercavila que arriba a congregar més de 50 gegants.
A la nit, després d'una doble audició de sardanes i una cantada d'havaneres, els gironins es desplacen a Fontajau per contemplar-hi el castell de focs que posa punt i i final a les Fires i Festes de Sant Narcís.
Caigui el dia que caigui, per Sant Narcís té lloc una missa pontifical presidida pel bisbe de Girona, així com una altra de les quatre audicions sardanistes.
El dia de Tot Sants, el barri vell s'omple de mil i un artesans i col·leccionistes que participen a la trobada d'artesans, brocanters i antiquaris (des de 1985). A més, en aquesta diada se celebra també l'històric concurs de colles sardanistes (des de 1940), així com el concurs de sardanes revesses.
BALLADA DE GEGANTS HISTÒRICS
Santa Maria del Mar, Barcelona (Barcelonès)
Darrer dissabte d'octubre o primer de novebre
La Ballada de Gegants Històrics va néixer l’any 2003 en el marc del primer aniversari de la recuperació dels Gegants Històrics de Santa Maria del Mar. La Colla Gegantera del Casc Antic en veure que va tenir molt d’èxit continua fins a dia d’avui , amb la col·laboració de la Basílica de Santa Maria del Mar, a tirar endavant el projecte de cada any. Referent als gegants que entren a la Basílica per oferir el seu ball, se’ls mira la seva història, la seva imatge, i han de ser històrics o personatges històrics de rellevància al seu territori per poder ballar dintre de l’església de Santa Maria del Mar, sempre amb el vist i plau de la Colla de Gegants del Casc Antic i la Basílica de Santa Maria del Mar, sense saltar-se els propis protocols.
NOVEMBRE
HISTÒRIA DE GEGANTS
La Roca del Vallès (Vallès Oriental)
Últim diumenge de novembre
Els Geganters de la Roca del Vallès organitzen des del 2010 l'acte anoemant Història de Gegants. L'Odó i l'Emma, gegants de la Roca, conviden a una parella de gegants a passejar amb ells pels carrers i places durant les festes de Sant Sadurní (29 de novembre). Han participat els gegants Anastasi i Maria de Badalona, en Josep Maria Jujol i la Creacióde Sant Joan Despí i en General Moragues de Sant Hilari Sacalm, entre d'altres gegants catalans.
FESTA MAJOR
Sant Andreu de Palomar, Barcelona (Barcelonès)
Pels volts del 30 de novembre, diada de Sant Andreu
Durant 10 dies l’antiga vila de Sant Andreu de Palomar celebra la Festa Major de Sant Andreu, una de les manifestacions festives populars més importants de la ciutat de Barcelona i que destaca per les seves cercaviles i per l'escenificació de l'antic drama sacre de la Vetlla de Sant Andreu.
Entre un munt d'activitats, destaquen l'Esclat Andreuenc, la Cercavila de Festa Major, el Correfoc i el Ball de Rams.